Socials21
Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l’edat de la saviesa i la de la ximpleria; era l’època de la fe i l’època de la incredulitat; l’estació de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de l’esperança i l’hivern de la desesperació; tot se’ns oferia com a nostre i no teníem absolutament res; anàvem tots directament al Cel, tots ens precipitàvem cap a la direcció contrària.
                                          Charles Dickens, Una història de dues ciutats.           
4rt d'ESO

Avui, la injustícia camina amb pas ferm.
Els opressors s’instal·len per a deu mil anys.
La violència assegura: "Tot seguirà tal com està".
No se sent més veu que la veu dels dirigents.
I als mercats l’explotació diu en veu ben alta:
tot just acabo de començar.
Però entre els oprimits, n’hi ha molts que diuen:
"El que volem, no serà mai".

El qui segueixi viu, que no digui: “mai”!
El segur no és segur.
Tal com està, no seguirà tot.
Quan hagin parlat els dominadors,
Parlaran els dominats.
Qui s’atreveix a dir: "mai"?
De qui depèn, que l’opressió continuï? De nosaltres.
De qui depèn que s’acabi? De nosaltres, també.

Qui està abatut, que s’alci!
Qui està perdut, que lluiti!
Els qui coneixen la seva situació, com podran ser aturats?
Perquè els vençuts d’avui són els vencedors de demà
I el “mai” es convertirà en l'”avui mateix”!

   Bertolt Brecht (1898-1956)

Elogi de la dialèctica
De La Mare (Die Mutter), 1930-31